Fitxes d'audicions

Aquest curs hem introduït a classe la nova fitxa d'audició. Aquesta compta de diverses bombolles a completar després de l'audició de la peça que hem triat per l'ocasió.

La nostra primera experiència amb els alumnes de 3r de Primària ha estat amb el segon moviment de la Setena Simfonia de L.V. Beethoven. 

A partir del títol i compositor central s'articulen diverses branques on els alumnes han de completar la informació.

Després de la primera audició completa de la peça els alumnes van anar aportant idees i impressions del que els havia semblat l'obra, primer sobre el caràcter i tempo (trista, lenta, bonica...) fins que a poc a poc van sortint temes més concrets. 

Els alumnes són guiats pel mestre per anar traient continguts més precisos, però sempre són ells els que els van descobrint. 

Si anem seguint l'estructura de la peça veiem que té tres parts ben diferenciades, on el tema  de la melodia varia lleugerament. Els alumnes s'adonen ràpid que la primera part és interpretat per la corda greu, la segona per un registre més agut i a la tercera els ajudem a escoltar l'acompanyament de les timbales.

Finalment, el tema del ritme és el més complicat, però els convidem a que cerquin quina estructura rítmica té el tema principal de la peça, que segueix una repetició de negra-dues corxeres-negra-negra. 

És una manera senzilla però molt útil per treballar tota mena de continguts musicals a partir d'una audició senzilla. La classificació que presenta és molt visual i còmoda per ordenar els elements que volem treballar. 

Us deixem amb la fitxa resultant de la nostra sessió i amb un model en blanc que esperem us sembli útil!

Salut i música!

Jocs auditius amb el carilló

Una manera de fer servir els instruments Orff que tenim a l'aula és donant l'oportunitat de jugar amb ells per descobrir possibilitats sonores i despertar la curiositat dels nostres alumnes.

Avui volem compartir aquesta experiència realitzada amb un grup de P5. Val a dir que era la primera experiència d'aquest tipus que vivien, a més d'estar tots 27 alumnes alhora presents en l'activitat.

Per començar, els presentem l'instrument del carilló fent-lo sonar perquè es familiaritzin amb la sonoritat de l'escala de Do M. Tot seguit, deixem que el facin sonar aleatòriament i experimentin amb el seu so.

Després és quan comença l'experiència sonora. Per tal de desenvolupar la discriminació i atenció auditives canviarem l'ordre de dues peces, girant les seves posicions. L'alumne selecccionat ha de tocar les peces per descobrir quines són les notes que han estat modificades i esbrinar com fer-les tornar a la seva posició inicial. Per això, cal que estigui atent i experimenti amb diverses possibilitats fins que trobi la ordenació dels sons idònia.

Finalment, després de varis exemples en aquesta via, és quan ho compliquem de manera que modifiquem la posició de dues o més notes de l'escala. Podem girar les seves posicions o fins i tot posar-les en un lloc sonorament allunyat de l'habitual. És aquí on la perspicàcia de l'alumne i la sensibilitat de l'alumne interfereixen per desxifrar l'enigma sonor.

Podeu veure al vídeo que l'atenció és essencial i que, tot i la dificultat que suposa per a nens i nenes tan menuts, finalment acaben escoltant la nota "estranya" i col·locant-la al seu lloc.

 

Com fer una audició diferent: Morning Mood (Peer Gynt)

Una audició pot ser el punt culminant de la sessió o del treball realitzat a l'aula, però també pot ser un punt de partida en el qual els sentits i les sensacions tenen un protagonisme molt important.

A l'hora de triar les audicions hem de tenir molt en compte què en volem treure de profit, ja sigui un treball de ritme, instrumentació, fraseig, contextualització de l'obra o simplement conèixer l'audició en concret.

Si tenim en compte la necessitat de moure's dels alumnes i d'experimentar la música amb el propi cos, les audicions són un material excel·lent per unir cos i música, audició i sensació, recepció sonora i consciència corporal.

L'exemple que us proposem parteix de l'obra Morning Mood de la Suite Peer Gynt d'Edvard Grieg. Vam començar treballant l'expressió corporal aprofitant els crescendos que facilita la música per després adonar-nos que es tractava d'un diàleg entre dos instruments: flauta travessera i oboè. No és fins al final de tot quan se'ls proporciona el material que veieu al vídeo.

Per parelles, cadascú representa un instrument solista amb el material corresponent. Tenint en compte el diàleg entre els dos han d'esperar el seu torn (atenció i discriminació auditives) per poder-se bellugar seguint la música.

Automàticament i sense haver-los dit res, en el moment del tutti final del tema els alumnes s'acaben aixecant per la inèrcia i l'emoció que els transmet la música, una experiència senzilla però molt productiva que recomano a tothom.

Silly Symphonies - Music Land

El jazz i la música simfònica poden unir-se? Mireu aquest conte musical tan divertit i ho esbrinareu!

Per pensar una mica...

Romanticisme musical: JClic

Per acabar amb els projectes en JClic us presentem el darrer treball que hem creat.

A partir dels compositors i obres més rellevants del romanticisme musical hem elaborat aquest espai on podem trobar elements informatius i auditius sobre aquesta etapa de la història de la música.

Us convidem a entrar en el món de JClic i tafanejar entre les diferents possibilitats que ofereix.

Salut i música!

Prova JClic

Dictats amb JClic

Avui volem compartir aquest JClic que hem creat amb l'objectiu d'elaborar un material didàctic per treballar la memòria auditiva i el dictat. 
A partir de recursos sonors (podem utilitzar ritmes, fragments melòdics...) i la visualització d'una imatge o partitura, podem relacionar ambdós elements mitjançant relacions simples i fàcils d'identificar.

Aquest és el nostre resultat! 
En aquest cas hem creat petits efectes sonors amb una flauta d'èmbol i hem dibuixat el moviment sonor que genera.

Esperem que us sigui de profit!

Salut i música!

Prova JClic